La Leishmaniosis es una malaltia produïda por un protozou que viatja a dins d’un flebotom (un insecte de la família dels mosquits). A través de la succió de sang d’un animal infectat, el protozou es reprodueix a la seva forma infecciosa dins del cos del flebotom i quan aquest pica a un altre gos l’inocula el paràsit anomenat Leishmania infantum.
Un cop al dins del sistema circulatori de l’animal aquest paràsit viatja als òrgans on es reproduirà anomenats “òrgans diana”. En el cas dels gossos aquests òrgans són habitualment la pell, els ulls, les articulacions, la medul·la òssia i els ronyons.
Epidemiologia
Actualment a la zona de Catalunya les estadístiques diuen que aquesta malaltia afecta a un 20% dels animals, que si fem una prova de sang donaran positius. Ara bé, alguns animals manifesten formes asimptomàtiques de la malaltia (és a dir no els hi provoca cap alteració), com altres es poden posar molt malalts, i en el cas d’afectar als ronyons inclús produir la mort de l’animal. Ara bé, tot animal positiu en qualsevol moment pot desenvolupar malaltia.
De què depèn doncs que emmalalteixi l’animal?
Que l’animal positiu presenti o no malaltia depèn de dos factors molt importants: del seu sistema immunitari i de la càrrega de paràsit del cos.
Les reaccions immunitàries humorals (que són bàsicament reaccions en les que es produeixen molts anticossos) són un tipus de reaccions NO EFECTIVES en l’eliminació del paràsit. Ara bé, és conegut que en canvi les reaccions de tipus cel·lular (en les quals els limfòcits treballen per eliminar l’agent extern) SÍ SÓN EFECTIVES.
La càrrega de paràsit al cos també és un factor molt important. Com més flebotoms infectats piquin a l’animal i com més nombre de leishmània hi hagi en sang, més difícil li serà al cos eliminar-los.
Què puc fer per prevenir-la?
En la prevenció de la leishmaniosis la clau està en la protecció externa per tal d’evitar la picadura del mosquit. Això ho aconseguim proporcionant al nostre animal antiparasitaris específics els mesos de febrer a novembre. Són molt efectius els collars repel·lents (tenen una durada de 6 a 8 mesos) així com les pipetes especifiques (duració de 4 setmanes), sempre de marques homologades per a tal finalitat.
L’altra protecció és la protecció interna a través de preparar o millorar el sistema immunitari. L’aplicació de la vacunació ens ajuda a exposar de manera preventiva el cos a una petita proteïna de membrana del paràsit i així reconèixer-la en un futur i estar “preparats” per combatre-la en cas de picadura.
També existeixen medicament per incrementar les respostes cel·lular del sistema immunitari així com pujar les defenses en general en cas de contacte.
A part d’aquestes mesures tenir en compte que la picadura es produeix durant la posta del sol i si l’animal es troba dins de casa en aquell moment reduïm la seva exposició. Evitar acumulació de matèria orgànica (lloc predilecte de reproducció del flebotom).
Com puc saber si el meu gos té leishmània?
Sovint els símptomes de leishmània es manifesten com un “envelliment” sobtat de l’animal. El pèl es torna més aspre, amb caspa o cau molt, podem notar molt de cansament per part de l’animal així com inflamacions a les articulacions o coixesa. També podem notar signes d’afectació del ronyó com són que l’animal perd pes, beu molta aigua o presenta vòmits o reticència a menjar. I afectacions oculars com inflamació o pèrdua de visió.
En qualsevol cas es precisa d’una visita veterinària i la realització d’un test sanguini per tal de diagnosticar la malaltia. Si l’animal és positiu cal detectar-ho quan abans millor i realitzar tot un conjunt de proves diagnòstiques per escollir el tractament més adequat per l’animal.
Actualment la medicina veterinària ha avançat molt i molts animals es poden salvar abans de que el paràsit es multipliqui en un grau suficient com per afectar als ronyons, que són òrgans molt més delicats.
